Bini Revell
Torna a ploure. I l'aigua regalima per les galtes mentre el ventre digereix allò que al cor fa mal. Descanses. Descansau, junts de nou, davall terra per donar fruit a qui vos plora i dona gràcies. Creix el meu enyor, la incertesa d'una etapa, la por del temps, el cant per no oblidar. En venc i en som dels solcs de les seues arrugues i m'arrel encara més a la seua sinceritat feta silenci, tacte, mirada, parla i alegria. M'agafaré a la teua mà, i a la seua, per asseure'm davall els pins i veure el vostre arbre com dels records no en fa oblit. Torna a ploure. L'arbre creix i em nodreix .
