Esquitx de vida

 
Caminant pel verd del camp observam els colors com es tornen grocs, ocres, càlids.  

Senzillament caminant pot néixer un rugit de calma i d’amorosia en veure aquella cabra com contempla, aquell pi com sempre aguanta, aquella mata de camamil·la, aquell cel infinit que esclata de blau intens i aquella oloreta a vinagre d’una taprera que serà un dia mos preuat.

Respiram quan caminam i sentim quan escoltam aquells timbres d’aucell, d’ocellet, de pardalet que canten, o potser, rallen de noltros qui som passatgers d’aquest món que just en aquell indret hi troba descans. Sent com són feliços aquells animalons de dues potes, o potser, és a mi que em fan feliç quan m’engronxen amb el seu cant.

Caminant pel groc del camp, el sol feixuc es fa present i els esquitxos de tactes salats, de coques i bulla m’envesten. Em deix vestir per aquest somni d’estiu, de caliu d’amistat, de parella, de família, de gresca.

Un esquitx de mar salada que davall l’aigua és torna també infinit com el blau del cel que sempre ens dóna abric.