Voldria

* Text presentat i recitat a Illanvers 2022

Voldria per a tu la infinitat d’un cel que no fos ni plom ni feixuc, ni fes el pas tort i corbat. Que el vol d’un ocellet fos brúixola en el ser i el mirar i que el seu estar pausat formés part de tu.

Voldria, i també ho voldria per a mi, que el pas esdevingués lleuger, que les onades de somnis et poguessin dur enfora i que trobessis casa en el teu cor, en la llar i en l’abraçada a l’altre.

Voldria per a tu un marc de rialles ple i divers, un ennuvolat esponjós capaç d’absorbir i deixar anar, un sol que fos raig de vida, una lluna que fes petits els dubtes i les pors, una terra que fos niu d’un batec tendre i amorós.

Voldria que, en el pou més profund, una ànima sincera et tornés emergir per a combatre els embats que aniran i vindran, que tornaran i, en qualque moment, s’esvairan.

Voldria que escalessis muntanyes, que nedessis dins la mar, que descansessis a l’ombra d’un arbre que té arrel i que, en el seu resguard, sentissis el so silenciós per fondre tot cop.

Anhel que l’obrir i tancar ulls de la vida sigui suau i viu com les llavors d’un jardí.

Desitj per a tu que les entranyes d’un monstre obscur mai no coneguis, que el seu tint mai taqui el cel blau. I que en el degoteig de viure, sigui plor sigui pluja, sempre trobis i t’enlluerni un raig de llum, de color, d’esperança, de sentit i de força; que t’hi acompanyi sempre la bellesa de l’arc de Sant Martí.