Absència que no és

 

T'escric a tu que fa temps que no et xerr. Absència de paraules tintades han absorbit el pas.

Plenitud d'emocions, però, concorren en el meu interior.

Un cuc curiós s'enfila per les cames com m'omple la vida tot el meu ser.

Plou i de lo molt que plou, plou poc. I somric i de lo molt que somric, escric poc.

Estic plena a arrebossar però no sé escriure't massa abans ni avui que no gaires mots em surten.

Però respir pas lleuger per una absència que no és, és presència real de ser aquí i ara en el punt en què una llavor esclata en flor.

Escric i de lo molt que escric, escric sense fol.