Revell

Plou. El revell de casa ha mort d'un cop de vent ràpid i excloent. Les seues arrels profundes fins el cor s'han difuminat entre la terra, el record i l'enyor.

De les entranyes, però, en surt ja la saba que fa créixer nous arbres fent ombra a les tenebroses penes.  Lluirà, només, la claretat i fermesa dels ulls generosos com la fortalesa del seu tronc!

Revell enyorat que ha fuit deixant un rastre que no s'esborra ni per la vida ni per la mort.

Absència confusa la seua que em romp el cor.

Plou.