Respirar en el record

S'asseu a la rajola, vermella i fosca com la sang. Alça els ulls ansiosos de respir profund i encuriosida pels records cerca aquell so, aquella veu, aquell encís que li dóna la calma i l'emoció d'un tarannà que és preciós.

Esclata el cor i l'enyorança.

S'imagina nadant contra les onades d'un mar rabiós que separa el record del que seria el present més concís. Un mar que podria ser com la vida, ferotge i tendra en un mateix segon. Un mar i una terra que separa i que uneix en el record.

Enyora però sent casa en tot.