Ben espanyat

I s'ha espanyat ell tot sol. Ja avisaven a Sant Pere del seu fanatisme, que de tant espanyol que era,  s'espanyaria ell tot sol. I diumenge, alguns, van voler seguir, malauradament, el seu exemple.
Mai, no em representa, i no ens pot representar mai un home que creu amb la desmesura i la lluita amb sang per pacificar i crear llibertats pel poble. El seu discurs mostra una incoherència que no es pot acceptar.
Més enllà de idees i identitats polítiques, de bàndols, la bruta manya del senyor i la poca "professionalitat" i "proporcionada" coherència que ens va mostrar, no fa altra cosa que posar de manifest la poca intel•ligència, entesa en el sentit més ampli, que té el seu equip. I açò és més que preocupant.
És vergonyós, trist, lamentable, pobre d'ànima, irrespectuós.
Raonar, dialogar, voler entendre, empatitzar i escoltar. El que va quedar patent és que hi ha un poble que necessita ser escoltat, i per a què així sigui, fan falta dues veus, la veu de parla i la veu interior. I una sense l'altra, no avança ni deixa avançar.
Ni porra, ni crits, ni cops, ni sang. Humanitat amb capacitat, ganes i decisió de voler, d'una banda i l'altra, parlar. Arribar a aquest punt és patètic.