Entre tu i jo

L'espera. L'afany de voler saber més ràpid del que la nostra ment processa. Informacions, consells, paraules, i més paraules. I més paraules. Triplicades les possibilitats, se'ns escapen les veritats, les essències aquelles que si no oloram, s'esfumen carrer avall. Immediatesa en rebre i en donar.

Aturem. Pausa.

Plaer de seure amb tu.

Escric una carta. Paper en blanc i bolígraf. Agradable sensació. És fosc a fora, agafada de la mà sent com salt sobre les teulades i endins les meves lletres al cor de l'altre.

Escric per a tu. Només per a tu, amic, parella, company, enyor, perfum. Tu. Una carta escrita a braó per compartir el jo real, el jo perdut, el jo feliç, el jo desordenat. Però el jo.

Escric una carta. Em prenc temps per contar-te, potser escolti música, potser tengui la llum encesa, potser tengui el nas vermell, potser algú ho trobi absurd. Potser hi hagi silenci.

L'espera. És temps perdut el viatge de les paraules cap al seu destí? Són dies, fins i tot, setmanes. Mar, o aire, o terra, fins que arriba.

Escric una carta, amb cura, personalitat i confiança.

        Obr la bústia i et veig.

        T'abraç i et llegesc.

        La il·lusió em penetra la panxa i els ulls.

        Olor, pols, tacte.

        Gràcies.

        Una abraçada per a tu, també.