Caminant

Ciutadella està desperta mentre el camp s'està deixondint. Camín pel camí que em duu al silenci dels matins frescos de setembre. Pas ran d'una flor amb nom que no sé i em regala una oloreta que és perfum d'aquesta primavera d'hivern. Em sent descalça mentre el verd, el cel i el bon dia d'un caminant amb nom, que tampoc sé, me fa treure un somrís. Respir la saó que prest serà, i no serà endebades. Ric és el camp i ric el meu camí si a cada passa que faig em puc sentir així.