Abric de pau

En silenci.
Quieta la nit i els llençols arran de cos. Els somnis perduts entre la foscor i els ulls tancats.
Perdudes.
Ens despertam indefenses al ritme de la vida, a vegades. Altres, agafam les rendes del que som.
En pau.
Restem totes, juntes, per l'amor al món. El món en nom de totes.
I bé.
El goig de veure somriure, d'enlluernar-nos pel perfum que trobam en la vida que ens és donada.
Només.
Poder ser l'una i l'altra i ser una mateixa.
Cridem que la pau ens banyi el cor, ens adorni el vestit de cada dia i retorni la calma del ser i estar. Del respecte.
Cantem totes.
A l'horitzó que defineix l'entorn de la terra, al futur que resta inquiet pel present. I pel passat.
Deixem les bufetades, deixem el gust pel dolor, deixem les faltes, l'odi. Siguem les magues que transformen la sang, les llàgrimes i el foc.
Deixem la vida de l'altra en pau.