Posem-nos en solfa

Regalar-nos el mirar als ulls.
Estimar la vida com s'estima un germà, i un pare i una mare. El cant de l'aucell que acompanya el pas del temps és sempre el timó de sons interns. Diria mentida si no vegués tendresa on la llavor esclata per donar fruit.
Bevem del veí al regalar-nos l'estar amb...algú. Bevem la gràcia del compartir amb qui l'amistat és ben present. Agraïda per la bellesa que m'acompanya i em vesteix.
Convençuda de la força que el cor exerceix als nostres peus, fent passa amb la mà i el pit ple i, només així, la felicitat és vida per a tu i per a mi.
Contagiós és l'egoisme fet bandera, "malaltissa" és la pèrdua de respecte i poc honest és qui calça un nombre que no toca.
Badallam davant les incongruències d'un món que fa tradició allò que per pocs és bo.
Treballam el cos com a cuirassa, assegurant-nos el filtre del que no entra i tampoc surt.
Posem-nos en solfa!
Un regal que dóna i ens dóna, un present generós que no té més que prendre l'altre per un mateix. Potser, així, creurem que una mirada pot valer més que mil paraules.