Alè de mes de juny

Llueix la bandera com sentiment arrelat al pit. Oneja vermellosa la sang de qui treballa la terra i també el blanc silenciós que goteja enmig de qui estima en pau.

La identitat es cava amb puresa i veritat com les mirades dels avis que, estimant sens recel, donen el cor, la mà i el confit de Sant Joan. El confit dolç que passarà de pares a fills si no s'abandona la lluita per la simplicitat. Simple i complicitat, ambdues paraules fan gambes a les portes del precipici de la festa.

I què és per a mi aquesta gresca?

Arrel d'ullastre que creix i enamora a qualsevulla. Brot que pot florir segons el reg. Sant Joan són les pigues en un rostre somrient d'un infant i les arrugues amb solc d'aquell que és savi. També la bulla agermanada i l'alegria a galop. 

Sentint-me gelosa del tarannà poc sorollós i de l'esclat arran de pell. Quantes flòbies són les que sí han de deixar rel.

La sort depèn del camí escollit, el camí curt del llop o el pausat del cistell ple de fruit.

Quin foc prendrà l'espurna que tenim al nostre abast?

Anhel d'un Sant Joan bo per qui ho llegeix, i per la resta. Sense deixar per ensoldemà el past que ja tova i no s'atura.

Bones festes!