Atzur

Tan de bo sigui lleu el viatge i que les enrocades del vell timó s’arrangin amb les abraçades suaus que hom brinda sens recel.

 “Voldria tenir un llagut i una casa a la muntanya, poder encendre un flam al vent i un altre flam a la calma”. Tan de bo sapiguem conviure amb les envestides que bramen del nostre cor i que, en l’equilibri d’estimar, trobem les paraules més sentides i les rialles més combatents.

Engronxada pel timbre d’una veu que acaricia els sons que escampa arreu, també pel toc suau d’una guitarra que, minuciosament, es fa present i per un violoncel que és l’onada perfilada de l’esclat del cel. Atzur a la fosca nit.

Que l’any que vindrà sigui foc en tots noltros amb el desig de trobar les petites flames que escalfen amb serenor.