Empremtes

Una família. Entorn d'una taula generacions que couen tradicions. I tradicions que fan arrel i claven el seu puny a dins el cor. Són llinatges que perduren i creen un somriure propi de qui mira amb ulls d'amor. Són els ulls brillants dels avis que veuen en els seus fills el braç que alça i abriga les seves llavors. Són els nets que s'enlluernen i sentint-se estimats, no poden fer altra cosa que agrair.
Una taula, ara, a vessar d'estris, amb una caramull d'experiències, amb un reguitzell de xalades i, a punt, per coure les formatjades que donen sentit a l'arrel que mai es desfà. Aquella que és regada i que no s'hauria de perdre.
De brossat, de carn i de formatge. L'avi enforna amb la manya de qui ho ha fet anys i anys, l'àvia dirigeix amb el seu mandat generós, els fills tracen el camí del futur que esdevindrà i els nets fan joc amb els motlles, mentre la feina es cou viva i a foc lent.
Trobar, compartir i estimar el coneixement de qui t'ha donat vida.