Ser des del fet

La guitarra sona i enceta el mes de desembre, gèlid i ploraner al cel.
La llenya cruix com el pas del temps. Veig els avis grans com troncs de roure, sent els rupits com salten damunt les basses, les escudelles plenes a vessar d'escalfor, les galtes fredes dels passejants d'hivern i les peuades, enterra, buides de renou.
El silenci és present ja entrada la fosca, caminem!
Arreuaria els vestits de gala per lluir-los en saber-ne merescuts. Ens creim poetes, sabedors de paraules i d'emocions, però som els perduts entre els mots. Els guanyadors entre la farsa.
Brindem per la paraula que vesteix un fet, pel verb que vol dir acció, pel sentiment que guareix un plor, per la veritat realitzada i no tan sols pensada. Unim, com el vent del nord, el conèixer i saber amb el sentir.
Caminem amb l'aire fred a la cara, les estrelles al cel, la terra als peus i omplim de fets les nostres paraules. Vergonya que ens fa ser sense ser.